Petrodependència

Primer de tot el senyor Garell ens parla del motiu de la pujada del preu del petroli. Aquesta pujada no és només deguda als problemes dels països àrabs ni de que l’OPEP hagi volgut pujar el preu del barril, sinó que el problema és que cada vegada hi ha països més desenvolupats al món i aquests anteriorment no gastaven petroli, ara estan despertant i fan una gran demanda d’aquests producte. Això provoca que el seu preu pugui a causa de la gran demanda que aquests països emergents han fet.

També ens vol donar a conèixer la importància de les energies ja que cada vegada se’n necessiten més per viure a causa de que el desenvolupament que han protagonitzat alguns països han fet que aquestes siguin molt demanades i imprescindibles per continuar amb el desenvolupament i ser competitius. Defensa que seria bo no dependre tant del petroli i apostar més per les energies renovables, com per exemple l’energia solar.

Espanya segueix tenint una gran dependència del petroli i això redueix la competitivitat del país. Defensa que es té que fer el màxim per intentar fer servir el mínim el petroli i desenvolupar i utilitzar les energies renovables, com per exemple els cotxes elèctrics, una casa en que l’electricitat vagi amb plaques solars...

La meva opinió és que si que es veritat que el preu del petroli s’ha apujat, però durant el període de maig 2007 i maig 2008 va arribar casi bé a 140 dòlars per barril, encara anava més alt que ara. El problema és que ara el govern hi carrega molts més impostos i als ciutadans ens costa més diners, en canvi abans el preu per barril era més alt però el preu que ens costava a nosaltres era inferir ja que el govern no volia carregar tants impostos com ara. Totes les mesures que estan prenent actualment el govern d’estalvi energètic per millorar l’economia és una cortina de fum per amagar la seva mala gestió.

Preus petroli gràfic:         es.wikipedia.org/wiki/Petróleo_Brent

Això de que Espanya importa el 100% del petroli és fals ja que hi ha dos o tres pous petrolers i una esta al davant de la ciutat de Tarragona amb una producció limitada però real.

Espanya importa el 99,83% i l’altre es fabrica a dintre.       www.abc.es/2011306/economia/abci-petroleo-201103060307.html

Crec que el senyor Antoni Garrell i molts altres teoritzen el nou model energètic, no depenent del petroli sense aportar cap solució real al problema.

La crisi actual ja no és crisi

La crisi econòmica que esta afectant a tot el món en general i en particular a Espanya, esta fent que moltes famílies tinguin certes dificultats per tirar endavant.

El Marc Vidal el que ens vol dir amb el seu comentari és que ara mateix les coses no poden millorar gaire més i que la gent s’haurà d’acostumar a viure d’aquesta manera hi ha intentar millorar tot lo que sigui possible per tenir una agradable vida.

La meva opinió sobre aquesta crisi econòmica és que el problema més gran s’ha produït aquests últims quinze o vint anys, on tothom que fos una mica espavilat i que estigués dins el ram de la construcció havia fet els diners que havia volgut ja que la demanda de feina era molt elevada i per tant es va anar creant una bombolla especulativa, un cercle viciós. Qualsevol persona que tenia un treball humil o no tant, a guanyat diners per tenir una molt bona qualitat de vida. El que ha passat amb tots aquests empresaris de grans empreses és que en contes d’estalviar diners, s’han dedicat a malgastar-los amb cotxes, cases, xalets a la platja, i també alguns han volgut expandir-se i fer l’empresa gran quan no tocava.

Ja es veia que això no podia durar sempre, i per tant els empresaris llestos el que han fet a sigut prendre decisions sàvies; no han volgut créixer massa, només lo suficient i tenir el mínim de préstecs. Una persona que en aquesta època de crisis no té préstecs, podem dir que esta salvada si no deu res al banc i l’empresa li rendeix lo suficient per treure’s un sou per a poder menjar i complir les necessitats bàsiques. Els constructors i totes les persones que depenen d’aquest negoci, s’han enriquit ja que la gran demanda feia que les empreses tinguessin molta feina, compressin moltes màquines per al mateix temps fer moltes obres per guanyar al màxim. Però lo que han fet la majoria d’empreses és expandir-se i fer-se grans però tot amb diners del banc cosa que si es produeix una crisis com l’actual aquests préstecs no es poden tornar ja que queda tot parat i llavors és quan es produeix la ruïna de molts empresaris.

Jo crec que la opinió del Marc és totalment certa, ja que el que passa actualment és que s’està en una posició econòmica semblant a la que hi havia abans del “bum” de la construcció, vull dir abans de que les coses anessin tant bé. Lo d’aquests vint últims anys no era normal i per tant ara a tornat tot al seu lloc. Tenim d’acostumar-nos a viure així, ja que hi estarem molts anys i poc més milloraran les coses. També tinc de dir que crec que l’economia millorarà poc, però lo suficient perquè la situació actual d’aquí Espanya no sigui tant dolenta.